(Del recull Delirium. Barcelona: L'Avenç, 1907):
II
Va dir-me a cau d'orella:
–Sóc el mateix diable.
Si vols vida feliça
tu i jo farem un pacte.
Vaig dir-li de seguida:
–Pactem, t'entrego l'ànima.–
Ell féu: –És poca cosa:
el cor ha d'entregar-me.
–No en tinc, –li vaig respondre.
Dintre el meu pit tot glaça.
Pren, doncs, l'ànima meva,
que ja en tens prou amb l'ànima.
XXIII.
Ell era lladre d´ ofici,
ella estava en un bordell.
Cada dia, quan se veien,
s´ abraçaven d´allo mes.
Una volta, la darrera,
la justicia ls sorprengue.
Per roba una potentada
s´ escaparen del bordell.
Ell va mata la senyora,
ella va roba ls diners.
quan se n´ anaven a França
ben vestits i ben contents,
amb l´ or i les joies totes,
varen fer-los presoners.
Abans de sacrificar-los
els vestiren de vermell.
a l´ ana a talla-ls la testa
els dos van mirar-se be.
Ell la mirava impassible,
ella ve esclatar en gemecs.
Quan ell va veure les llagrimes
i va oi ls sanglots clements,
no podent tenir-se l riure,
va morir-se alli mateix
He trobat una pagina dedicada al tipus :
http://www.escriptors.cat/autors/maserasa/index.php
informacio curiosa e interessant, p.e., que :
i a http://books.google.com/books?id=EKWtKacljt0C&lpg=PA25&dq=alfons%20maseras&hl=es&pg=PA25#v=onepage&q&f=true trobem :
L´Atlantida del Mossen Cinto se´m fa illegiblement pesada, tot i l´admiracio que em puguin produir els exercicis d´ exorcista boig del popular capella i els xocs amb l´ arquebisbat que ens va parir.
els versus del tipus aquest, sin embargu, m´ han al.legrat el cami cap a l´ Oficina de "Treball" ( Atur ) de la Cheneralitat.
vaig estar tentat d´agafarme una edicio pesima ( i per, tant, entretinguda i graciosa ) de Catulo i Safo,
a la Fira del llibre d´ Ocasio, eixe Botellon vicios
que no podra mai substituir les casetes de fusta, rere l´universitat i enfront el seminari, que ens suministraven pornografia, classics i literatura politica de saldu, i que els maleits urbanistes i politics municipals es varem carregar, amb el seu malsa gamberrisme prosistema modern-de-merda
em vaig contenir i vaig escollir recollir el treball d´aquests vells editors, impressors, ramblerus, fugitius de l´ Avenç.
be, dimoni.
http://www.escriptors.cat/autors/maserasa/index.php
informacio curiosa e interessant, p.e., que :
... Tradueix al català obres de Shakespeare, Leopardi, Tolstoi, Voltaire, Zola, i sobresurt especialment per la seva traducció de l'Obra completa de Molière, publicada entre 1930 i 1936...,
i a http://books.google.com/books?id=EKWtKacljt0C&lpg=PA25&dq=alfons%20maseras&hl=es&pg=PA25#v=onepage&q&f=true trobem :
" ...l´ any 1902, ... estigue ocupat en la redaccio d´ un llarg poema inspirat en les fets anarquistes del final del segle.
Hi narrava en to epic l´ atemptat del dia del corpus i feia una llegenda amb el martiri inferit als pressoners del castell de Montjuich.
L´ orgull del poeta era que el seu poema era mes llar que "l´ Atlantida´´ ...
...els episodis eren versificats amb una facil.litat extraordinaria, potser massa; pero havia moments reixits i de forta emocio, de vera poesia heroica ..."
L´Atlantida del Mossen Cinto se´m fa illegiblement pesada, tot i l´admiracio que em puguin produir els exercicis d´ exorcista boig del popular capella i els xocs amb l´ arquebisbat que ens va parir.
els versus del tipus aquest, sin embargu, m´ han al.legrat el cami cap a l´ Oficina de "Treball" ( Atur ) de la Cheneralitat.
vaig estar tentat d´agafarme una edicio pesima ( i per, tant, entretinguda i graciosa ) de Catulo i Safo,
a la Fira del llibre d´ Ocasio, eixe Botellon vicios
que no podra mai substituir les casetes de fusta, rere l´universitat i enfront el seminari, que ens suministraven pornografia, classics i literatura politica de saldu, i que els maleits urbanistes i politics municipals es varem carregar, amb el seu malsa gamberrisme prosistema modern-de-merda
em vaig contenir i vaig escollir recollir el treball d´aquests vells editors, impressors, ramblerus, fugitius de l´ Avenç.
be, dimoni.
(Del recull Invocació i altres poemes. Barcelona: Llibr. Verdaguer, 1938):
ARA QUE DE RECANCES SÓC FEIXUC…
Ara que de recances sóc feixuc
una set nova de delits em crema.
Me'n torno al foll brogit del món i duc
la solitud en mi com una gemma.
Torno al brogit i ja no cerco en va
l'aparença fal·laç de cada cosa.
Ric del meu invencible talismà,
ni el món ni la ciència em fan nosa.
Sóc amatent al plor de cadascú.
El mal no encén en el meu cor el blasme.
Dic joiós al germà: –Me'n vinc amb tu.–
I acluco els ulls davant el gran sarcasme.
M´ he trobat un pdf amb un munt d´ historietes interessants sobre el tipus :
sobre el barajarse de los vicios literarios con la cosa politica y de la lengua.
... aquests joves poetes ... del tombant de segle en dos grups: «el de Carner, ..., i un altre, més cap a l’esquerra, que Carner anomenava els “Hermètics” i els atribuïa la particularitat d’escriure sempre la paraula Vida amb majúscula. ... aquest grup, una mica acèfal ...
... Es vanava de ser sentimental, que era per a molts dels seus companys una abominació.
Ros i d’ulls blaus, una mica corbat i malaltís, ens suggeria un poeta del tipus de Heine, ...
... s’anà dispersant. Maseras marxà a París a la fi de
1909. Després de la Setmana Tràgica,
el diari restà en suspensió governativa
i quan tornà a publicar-se ho féu com a òrgan de la Unió Federal Nacionalista Republicana.
Era el moment de la substitució d’un moviment ideològic i literari catalanista d’esquerres
per un partit polític nacionalista i republicà ...
Les propostes lèxiques i morfològiques dels escriptors d’«El Poble Català» adreçades a bastir
una llengua literària
quedaren substituïdes per les normes oficials noucentistes de Carner, promotor cultural de la Lliga.
És així com les solucions artificioses del parnassianisme conreat pel grup d’«El Poble Català» desaparegueren del panorama literari i perderen l’oportunitat de donar suport a una proposta de reforma lingüística.
Al treball formal de l’arquitectura del poema i a la potenciació d’un estudiat artifici retòric que propugnava el Parnassianisme, Maseras afegí l’influx dels models clàssics i medievals:
recuperació de Dante, Petrarca i tot el misticisme de l’estètica prerafaelita....("arrela i creix amb el temps")
...no existeix ni és fàcil que arribi a existir mai –potser i tot no és desitjable que existeixi– un occitanisme concret, pràctic i conscient; i això per la senzilla raó que no existeix una pàtria occitana, com no existeix una pàtria llatina o una pàtria ibèrica.
Amb els mateixos títols que podem dir-nos llatins i ibèrics, podem considerar-nos occitans.
... I encara, entre llatinisme, iberisme i occitanisme, aquest darrer em sembla el més utòpic....
(Mercè Rodoreda. "Parlant amb Alfons Maseras", Clarisme, Barcelona, 16 de juny de 1934)
...la vocació, que només trobava traves i esculls. Potser això l'esperonà. Potser això li donà vitalitat. Potser això féu
que negligís
les disciplines
acadèmiques
a què hom em volia
sotmetre,
per fer-me un incansable tasta-olletes literari i per arrelar-me
aquest vici 'impunit', com diu Valery-Larbaud, de la lectura."
(S. N.: "Mirador pregunta als escriptors", El Mirador, Barcelona, 23 de juny de 1932)
.jpg)
Entradas
No hay comentarios:
Publicar un comentario