viernes, septiembre 18

Europe change bad, Sebastià Roure.

El prologo, del Enric Cassasses, diu aixís :

UDOWL

He vist les millors pel·lícules de la meva generació i no hi havia cap càmera per filmar-ho. He vist en un bar del car-rer València el Roure recitant Roure, i recitant Maiakovski iVinyoli i era una cosa que segons el que em van explicar a escola, el que he llegit als llibres i el que em diuen pels bars o per les botigues i pels despatxos, senzillament, no existeix. No és que sigui inconcebible, no és que no se’nconegui l’existència, és que no se’n coneix ni la possibili-tat, ni la idea… ja semblo aquella cançó huasteca: « per a expressar el que jo sent,falta idioma, falta idea,falta espai… i pensament.» Doncs, si un moment així és la realització d’un impossible,vol dir que és una pel·lícula. Però no hi havia ningú filmant-ho, i per tant no era cine. Jo en dic poesia i li vaig al darre-re des del primer dia. Vull dir que encara que l’home se’ls sapigués perfectament, els poemes, allà no hi havia res de preparat. Se’ls sap més que de memòria, no és cosa de lamemòria sola sinó de la columna vertebral, la sageta de foc de Papasseit o la flauta vertebral de Maiakovski i ja que hi som copiaré el rus perquè veritablement Sebastià Roure ens va oferir una copa que era el seu crani ple de versos.


I això son alguns dels poemas que hi son a dintre :

Ens compren per / 4 monedes usades / i venem els bitllets /com si almoines fossin. // Amb el demà davant / el dubte permanent / ens acompanya. // Trencat el mirar, / oberts els ulls, / el pensament joiós, / el cos tombat, / l’espai amplei llarg, / matí, tarda i nit. / A la mitja tarda / és acabada lafeina.

NO ESTOY TAN MAL

No, no estoy tan mal / en la gran ciudad, / tengo amigos /que estan peor, / sus hijos los domingos / no pueden iral cine. // El paro, provocado por el / capital, / golpea sin piedad / a las gentes más humildes. // Corruptos políticos /nos hablan de tiempos peores, / otros nos cuentan /viejas mentiras. // Terminado mi trabajo / paseo por laciudad / sin alegría, / al llegar a la taberna / mi sed al momento / queda colmada. // Al regresar a la casa /sueño con un mañana / mejor. / Los sueños, sueños son. //No, no estoy tan mal / en la gran ciudad, / tengo amigos /que estan peor, / sus hijos los domingos / no pueden ir al cine.

TEMPS D’ESPERA

Temps d’espera / que ens durà per camins / coneguts llocs on arribarem / amb butxaca buida i cor obert. //Companys-companyes i amics-amigues / trobarem beguda i menjar també.

ABECEDARI INFORMAL

ANARQUIA – BARCELONA – CATALUNYA – DONAR – ESPERANÇA – FELICITAT – GIRONA
– HEROICA – INTERNACIONAL – JO – KILOVAT – LA – LLEIDA – MULLER – NO – OR
– PES – QUÈ – ROUREDA – SEBASTIÀ – TONYINA – UH – VTÈ – X – Y – Z.


EUROPE CHANGE BAD

Europe change bad /and my friends / of foot in the ways. // Listen now! / Strong song for your / crazy head. //The man working / for the money / and we working for the life. // Poor man walking / to the streets / and destroy the hypocrisy / all round you. // Not money, not simpathy /many money, many simpathy, / but friends, rich and poor / the same history for me. // Now, I can say / withother language. / En català! // Però no et puc dir / moltes frases, / la música viu dins meu. / Comprens! // Tempslliure / per anar esperant / els amics / que sempre arriben /i sempre responen. / Entens! // Fàcilment m’acompanyes/ pel camí de la incertesa / però no importa, / jo sóc el mateix que neix en cada / cançó. // Europe change bad.


IN THE CITY

Dawn in the city / and crazy head. / Again big friend /hope new way. // Something money / in the pocket / and ways are be free. // To Europe sweet wind / in the song. /With magic bus / the eyes looking / fields and towns. //In the new city / mine stranger. / The music playing in the streets / and we walking / to the streets. // The police all round us / and your eyes / looking us. Why? // Dawn in the city / and crazy head. / Again big friend / hope new way.
--

1 comentario:

eclesiastes dijo...

http://marchenaescritor.lacoctelera.net/post/2006/09/06/ahora-voy-230-hora

" Para el poeta catalán Sebastià Roure,cuyo entierro chamánico jamás olvidaré. Su rostro pleno de paz tras 60 años de vida intensa y en este agosto de metamorfosis(¿casuales?), su tumba disfrazada o sin caretas con la "A" pintada por mí en spray rojo, la libertaria, como él quería, además de la estrella roja y en lugar de flores, latas de cerveza y cigarros baratos. Me dedicó una postal o foto de unos barquitos de vela, en su reverso escribió: "para que navegar sea un horizonte libertario". No hubo oraciones, sino un recital poético, pues allí estaban todos los perros viejos de la poesía de no Mercado de Barna, Enric Casassas, Joan Vinuessa y ..."