FORA CATALANS DELS PAiSSOS CATALANS, el Manifiesto dels SURFiNG SiRLES

Recortao y pegao de :

http://profile.myspace.com/index.cfm?fuseaction=user.viewprofile&friendid=112308051
pajinica de els

SURFING SIRLES

un gran grupo que nos dió grandes conciertos
y que me he acabo de encontrar en la tonteria esa del maispace.
Lo que sigue ( subrayados y cortes de linea lus he pusat jo )
:

( se abren comillas )


PRIMER MANIFEST SIRLERO

Text llegit al concert realitzat a les
Festes Populars de Gràcia del 2007,
que dúien per lema
"300 Anys d'Ocupació, 300 Anys de Resistència":

Quin cony de Països Catalans és el que tan abrandadament reivindiqueu?

L'avorriment i l'estultícia feta poble?

On són la rialla i l'escatologia i el glamur que ens caracteritzaven?

On és l'esperit de carrer del Barri Xino d'en Vallmitjana i d'en Casavella?

I la picaresca de sota Montjuïc, la salabror quinqui de la Barceloneta, l'alegria rumbera dels gitanos de Gràcia?

Si no tenim això, si ja no hi ha res d'això,

si no som el que érem,

si no som res
(però fa de mal dir),

fem-nos fora,
deixem pas als altres,

auto-exiliem-nos,
fotem el camp:

fora catalans dels Països Catalans!

...

.... fora catalans dels Països Catalans!

Preferim les picants espècies d'orient
i

les discoteques llatines

on la gent es pega, sí,

però almenys ballen!

Preferim els sevillanos que parlen amb la zeta,
preferim els avis que parlen i escriuen en català pre-fabrià!

Preferim la pesadilla argentina i les màfies russes,
les italianotes que ens refreguen les natges al passar per davant de La Cazalla!

Preferim els salats i els arrauxats d'arreu abans que
la grisor menestral d'aquí,

els mil d'accents de qualsevol poble que
el fotut barceloní que malauradament parlem!

Universal i ultra-local,
la catalanitat és
viatjar molt i dir que tot és una merda

és desitjar secretament fotre el camp però sempre tornar

és en Francesc Pujols fotent-li el dit a la xona de la Lídia de Cadaqués

són en Dalí i en Lorca tocant-se gens dissimuladament el cul

és en Josep Pla pelant-se-la davant d'un plat de seques

és l'Alady i la Santpere cantant a duet "El vestir d'en Pasqual"

és dur la Moreneta tatuada al pit i fer màgia negra

és mirar-se molt el melic i no netejar-se'l mai

Però el més importants és:

I on és que hem deixat els lluentons?

ON SÓN ELS LLUENTONS QUE'NS FEIEN BRILLAR?

Volem
un país eufòric, un país amfetamínic, orat, eixelebrat, golafre, canalla, ocurrent,
de llargues sobretaules i infinits vermuts,
de festes majors de barri i res de macroespectacles,
de taverna i sala de festes,
d'ateneus populars i de sardinades a la platja,
d'Einstein al carrer Canuda i de Miles Davis al Palau de la Música,
del Modernisme més passat per absenta i d

el Romànic de la cara fosca del Pirineu,

de les revoltes populars
i del POUM, de la caputxinada i de les organitzacions secretes,
del M.I.L., de l'allioli i
de la becada, del Delta lisèrgic i del Montseny satànic!

Volem el país que va engendrar March i Budellam, Santos, Llull, Miró i Dioptria, Foix, Mompou i Peret, Jujol,

Anarcoma

i la mare que els va parir!


Espitregats o amb corbata de seda
(res de caspa botiguera),

o els carrers o els palaus!

De les barricades al cel

(de neó del Paral·lel)

.... els surfing sirles

.... Música clásica japonesa / Música de sanación y meditación / Religiosa

el costat lleu de la lluminositat (ein?)

( cierre de comillas )